NADAL EN ÈPOCA DE COVID

D’aquí molt poquet arriba el Nadal, i per motius culturals, religiosos o familiars… per la majoria de nosaltres són èpoques plenes de càrrega emocional i, evidentment, aquest any seran uns dies molt diferents. 

Els Nadals també estan plens de rituals, de situacions que es repeteixen de manera semblant any rere any… i que aquest any, no es podran dur a terme, i ens tocarà adaptar-nos i adaptar-les a la nova situació, per això caldrà que siguem flexibles, raonables i coherents amb la situació sanitària que estem vivint. 

Això no vol dir, que haguem de deixar de celebrar les festes, si és que ens agrada fer-ho, simplement, que un cop més des del 13 de març, ens tocarà treure la part més adaptativa possible i haurem de demostrar que sabem fer les coses bé, sense posar en perill ni als altres ni a nosaltres. 

Des del passat 13 de març la situació sanitària ha estat una muntanya russa, i hem hagut de fer front a situacions novedoses per a tots nosaltres: confinaments, pèrdues doloreses, adaptacions, readaptacions, pèrdues de feina, tancaments de negocis… No ha estat un any fàcil, és més, per alguns segur que ha estat molt dur… però un cop més, i sense voler ser una falàcia, només tenim l’opció de fer elque fem davant una situació negativa: acceptar-la i tirar endavant. Sóc conscient que en èpoques tan emocionals com les que venen ara, pot ser una mica més difícil, i inclús hi haurà qui pensarà… “clar, com tu no has perdut a ningú, i continues amb feina…”, no jutgeu a ningú, cadascú sap la realitat que té a casa seva, jo només us animo a que no us quedeu clavats en les coses negatives que hagin vingut aquest amb aquest 2020, perquè qui es queda clavat, no avança, i ara més que mai, és necessari fer un sprint cap al futur, amb totes les nostres forces, perquè sigui millor!

COM ADAPTEM LES FESTES I COM ENS ADAPTEM NOSALTRES MATEIXOS?

A nivell més material:

– No deixis de decorar casa teva si t’agrada. Que no ens poguem ajuntar tant, no significa que perdem del tot la il.lusió d’aquests dies, i més quan hi ha nens a casa.

– Evita tot el que feies només per compromís… Aquest any, més que mai, no cal.

– Evita grups i multituds. Fes les trobades per relleus. I sobretot, maximitza la prudència. Amb les persones menys pròximes, pots fer vermuts virtuals… us poseu tots guapos i brindeu plegats.

– Adelanta les compres i intenta fer-ho en el comerç local.

– Per l’entrega de regals, i si en comptes de fer-ho en un lloc tancat ho feu en un espai obert?

– Intenteu recordar les normes a les hores dels àpats i traie-vos la mascareta només per dinar / sopar i beure. Les converses, tot i que siguin a taula, poden ser amb mascareta. Ja portem 8 mesos així, ara no vindrà d’uns dies més.

A nivell emocional:

– Recorda a aquells éssers propers que el 2020 s’ha endut degut a la pandèmia, o per qualsevol altre motiu. Col.loca una estrella brillant a la part alta de l’arbre en el seu record.

– Si aquest any no et pots trobar amb tota la família, pensa només que és per un bé comú. Segur que amb la responsabilitat de tothom, això es controlarà abansi ens podrem trobar plegats aviat.

– Pensa un propòsit pel nou any 2021. I esforça-t’hi per a que es cumpleixi. Que sigui un propòsit real, que estigui a les teves mans, i lluita, lluita per ell.

– No deixis d’aprofitar amb els que sí pots estar. Aquesta pandèmia ha estat un ca… però també ens ha regalat moments únics per aprofitar i viure la vida d’una forma més slow amb els més propers.

– Fes una llista de tot el que has arribat a aprendre sobre tu mateix durante aquest 2020. Aquesta pandèmia ens ha posat a prova a tothom, i segur que has descobert coses de tu que no sabies.

No deixis de celebrar una època tant bonica, sempre i quan siguis dels que t’agraden el Nadal… però aquest any toca posar a prova tota la teva imaginació i adaptació a les noves circumstàncies! A què sí que pots???

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2021!!!

CARTA AL PARE

CARTA AL PARE

Pare,
M’agradaria dir-te “estimat pare”, però no puc, perquè em sembla que he deixat d’estimar-te. No puc estimar algú que li fa tant mal a la mare.
Ara acabo de sortir de sota el llit, on m’he amagat i m’he tapat les orelles, per no sentir, ni els teus crits ni els plors de la mama, perquè avui l’has tornat a picar. Vosaltres us penseu que sóc petit, i que no me n’adono, però sé que la piques, i que li fas molt mal.
Sempre ho fas després de sopar, quan jo he marxat a l’habitació, i la mare m’ha explicat un conte, m’ha fet un petó i m’ha acotxat. I tot i que el passadís de casa és llarg, i que tu et deus pensar que ja dormo, encara estic despert i sento com li fas la primera bufetada o el primer cop de peu.
No entenc perquè li fas, perquè la mama és molt bona, i ens estima molt a tots dos: ens ajuda, ens cuida, ens fa mimos, ens abraça, ens fa petonets… Tampoc entenc perquè ella no fa res… Suposo que és la por que li fas, perquè realment, els teus crits fan por.
Ella intenta dissimular els blaus que li queden dels teus cops, amb aquell maquillatge que es posa a la cara, i dient-me que ha caigut i s’ha fet algun cop amb un armari. Però ahir es va deixar la porta de l’habitació mig oberta mentre es vestia, i jo, que li volia dir que aquell matí em venia de gust un entrepà de pernil per menjar a l’hora del pati del cole, vaig veure que tenia tot el cos ple de blaus: a l’esquena, a les cames…
Tu sempre m’has intentat ensenyar el que està bé i el que està malament, però em sembla que tu ets el primer que no ho tens gaire clar, perquè el que li fas a la mama no està gens bé, està molt malament.
Sempre em dius que no s’ha de discutir, que no m’haig de barallar amb els meus amics, però, i tu perquè li fas mal a ella?
A vegades, a les nits somnio que som una família feliç, com les de les sèries de la tele, i durant el dia, sembla que ho siguem, perquè tu li vols fer petons i abraçades, i li acaricies el coll, per sota de la seva melena negra, perquè saps que li agrada, i a mi m’ajudes a fer els deures de l’escola i a aprendre a fer les divisions, i em portes en bicicleta els dissabtes; però després de sopar, és com si et transformessis en un monstre. És com si fossin dos pares en un, el bo i el dolent, el que m’agrada, i el que començo a odiar. I jo no et vull odiar, perquè ets el meu pare, però a vegades m’entra una ràbia per dins quan et sento cridar, que només desitjo que marxis de casa i que ens deixis tranquils. Després me’n penedeixo de pensar això, però no sé si seria el millor per tots.
Pare, perquè ja no ens estimes?
Bernat.

Durant l’any 2008, 72 dones van morir sent víctimes de la violència de gènere (a l’Estat Espanyol), 10 d’elles, a Catalunya.