RESILIÈNCIA I LA CAPACITAT DE SUPERAR-SE

 

La Joana s’acaba de separar del seu marit. Ja duien un temps que estaven malament, però han intentat arreglar la situació, fins que al final ha estat impossible, perquè s’estaven fent més mal que una altra cosa. La Joana no està feliç, se li acaba de trencar un pla de futur, però no vol permetre que aquest malestar la deixi fora de joc: s’esforçarà per reposar-se a la tristesa, a tirar endavant, a que aquesta tristesa li doni l’energia suficient per tirar endavant.

 La Montse acaba de perdre a la seva mare. Estava molt unida a ella i sent que ara mateix ha perdut tot. Ha agafat la baixa de la feina, perquè se sent sense força. Necessita descansar. Des de sempre s’ha dit a ella mateixa que era molt sensible, i que tot li afectava molt, i això és el pitjor que li ha passat a la vida. Les abraçades del Roger no l’ajuden. No té ganes de res.

 

IMG_2073

La diferència entre la Joana i la Montse és la seva capacitat de resiliència, de sobreposar-se als moments negatius que et dóna la vida i poder trobar en ells l’impuls per a superar-los i poder encarar el futur d’una forma òptima i sana. En poques paraules: treure el millor del que ens passa i no quedar-nos clavat en el negatiu.

A la vida ens passen coses, bones i no tan bones: una malaltia, una separació, la mort d’un ésser estimat, la pèrdua o fracàs d’un somni anhelat, problemes econòmics, la pèrdua de feina…Hi ha diferents circumstàncies que ens poden dur al límit i fer que ens preguntem si tenim la força i la voluntat necessàries per continuar endavant. Dependrà de com les afrontem, que puguem superar-les o no. Tindrem dues opcions: deixar-nos vèncer i sentir que hem fracassat o sobreposar-nos i sortir enfortits. Aquesta és la resiliència.

La resiliència és la capacitat de poder assumir amb flexibilitat situacions límit i sobreposar-nos a elles, i a més, poder sortir enfortits d’elles, el qual implicarà haver de canviar els nostres recursos psicològics. Les persones resilients no consideren que existeixi una vida dura, sinó moments difícils (i això és una manera d’afrontar la vida, ja que poden percebre que després de la tempesta arriba la calma, i no que la tempesta durarà tota la vida, podent donar el millor d’elles en els moments més difícils).

La capacitat de resiliència, o millor dit, una part d’ella, es té: tots tenim instint de supervivència… però després dependrà de les característiques de cadascú de nosaltres que aquesta estigui millor preservada o no. I una altra part, la podem aprendre, i per això, es pot entrenar…

CARACTERÍSTIQUES D’UNA PERSONA RESILIENT:

  • Són conscients de les seves potencialitats i limitacions: coneixen les seves habilitats i fortaleses, i les seves limitacions i defectes, podent plantejar-se objectius més específics, que tenen en compte les seves necessitats i els seus somnis, però també els recursos que tenen per a aconseguir-los.
  • Són creatives: si una cosa es trenca, aquestes persones no es limitaran a intentar enganxar els trossos i perquè sigui igual que abans (perquè mai ho tornarà a ser), sinó que seran capaces de fer un “collage” nou amb els trossos trencats i el convertiran el una cosa nova.
  • Confia en les seves capacitats: saben fins on poden arribar y confien en el que poden fer, sense perdre de vista els seus objectius i sentint-se segures del que poden aconseguir, però sobretot, també saben demanar ajuda quan la necessiten (demanar ajuda no és de covards, sinó de persones valentes que es coneixen i confien en ells, i en els altres).
  • Assumeixen les dificultats com una oportunitat per aprendre, veient més enllà del moment negatiu que s’està donant. Assumeixen les crisis com una manera d’aprendre i créixer, sabent que els moments dolents no seran eterns i que el seu futur dependrà de la manera en que reaccionin.
  • Tenen una bona capacitat d’acceptació (de l’acceptació incondicional de la que moltes vegades parlo a les meves sessions): el que ja ha passat ja està passat, i ja no es pot fer res amb ell, pel que no cal que la culpabilitat les arrossegui o la pena pel condicional “i si…”. Les coses a vegades, venen com venen, i cal acceptar-les, el qual no vol dir que s’acomodin i no intentin canviar-les, traient d’elles el màxim de profit.
  • Veuen la vida amb objectivitat, però a través d’unes ulleres optimistes: són objectives, es coneixen i coneixen el seu entorn, les potencialitats, recursos i objectius. Saben que res és completament ni positiu ni negatiu, però intenten centrar-se en els aspectes positius i gaudeixen amb els reptes. És un optimisme realista, ja que per molt que una cosa ara pugui semblar molt negativa, demà pot ser un dia millor.
  • S’acosten a persones amb una actitud positiva davant la vida i intenten evitar aquelles persones “tòxiques” que professen malestar allà on van (i sí, n’hi han d’aquestes!), creant una xarxa social sòlida, que les recolzarà en els moments més complicats.
  • No intenten controlar les situacions: moltes vegades volem controlar tot el que passa a les nostres vides, per sentir-nos segurs…, però això és una font d’estrès i tensió, ja que simplement, és impossible. Les persones resilients saben que no es pot controlar totes les situacions i han après a tractar amb les incerteses i poden sentir-se còmodes tot i no tenir el control de tot.
  • Són flexibles davant els canvis, i poden adaptar els objectius i plans quan és necessari. No es tanquen al canvi i sempre estan disposades a valorar diferents alternatives, sense enganxar-se de manera obsessiva als plans inicials o a una única solució.
  • Són “tossuts” en els seus objectius: ser flexibles davant dels canvis no implica que renunciïn als seus objectius, sinó que són perseverants i lluiten per aconseguir el que volen, però no lluiten i perden energia contra impossibles (no neden a contracorrent, sinó que aprofiten el sentit de la corrent).
  • Busquen l’ajuda en els altres i el recolzament social: quan les persones resilients passen per una situació complicada, el seu primer objectiu és superar-la, però són conscients que moltes vegades ells sols no ho podran fer i no dubten en poder demanar ajuda (perquè, com ja he dit abans, demanar ajuda també és de valents).

 

Així doncs, “SI ES VOL, ES POT”, però cal tenir una bona actitud per a fer-ho. Evidentment, suposo que ja haureu deduit que no es tracta de ser un inconscient en aquesta vida i que res t’importi, però sí de donar la importància justa a allò que passa, perquè obsessionar-nos amb el passat, amb el que podria haver passat… no ens permet ni superar-ho, ni poder mirar endavant. És molt més productiu que la part baixa de la muntanya russa sigui per donar-nos embranzida per a la pujada i la superació.

 

IMG_1853IMG_8152.JPG

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.