ELOI, T’ESTIMO MIL… PERÒ JO TAMBÉ M’ESTIMO!

Avui m’he llevat a les 5.10 del matí. És l’hora en que m’haig de posar en peu, si a les 5:30 vull estar al carrer per poder fer un entrenament una mica digne, perquè a les 6:30 el Jordi ha de marxar de casa per arribar bé a la feina i no passar-se hora i mitja a la carretera.

En principi, des de que arribo a casa fins que marxo a l’escola, hauria de tenir temps suficient per esmorzar, dutxar-me, fer alguna cosa per casa o de la feina, o simplement… per llegir. Però avui l’Eloi ha decidit que no, que necessitava braços i que volia estar amb mi… així que cafè ràpid, dutxa ràpida, i a acompanyar-lo…

Just quan s’adorm xafardejo una estona les xarxes socials… queden 20 minuts perquè arribi la meva mare a quedar-se amb ell mentre jo treballo. I trobo aquest article:

https://criatures.ara.cat/familia/HI-VIDA-MES-ENLLA-MATERNITAT_0_2109988985.html?utm_medium=social&utm_source=facebook&utm_campaign=ara

Fantàstic! I tant idoni per aquesta setmana, i de fet, pels últims sis mesos.

L’Eloi ha estat el més important que m’ha passat fins ara, i mira que m’han passat de coses: obrir el meu propi negoci, trobar a la parella que m’acompanyés en el meu camí… però indubtablement, l’Eloi és el top ten. Una petita cosa depèn totalment de tu, i això fa “yuyu”, i a la vegada, et fa sentir coses que mai havies sentit. És la primera vegada que he agafat una baixa a la feina, i he pogut gaudir cinc mesos dedicats a ell… però una cosa tenia clara (i això farà que algú pensi “MALAMARE”, però no me’n fareu sentir de culpable): l’Eloi és el més important per mi, però no és l’única cosa important per mi. Perquè a part de ser mare, sóc psicòloga, parella del Jordi, filla del Jose Luis i la Jovi, esportista i dona (amb amigues, germana, nebots i altres coses meves), i a totes aquestes parts, els hi vull donar cabuda a la meva vida.

Què això m’implica llevar-me a les cinc del matí per entrenar? Doncs no m’importa. L’Eloi es queda a casa amb el seu pare, que el cuida estupendament, i jo tinc el meu moment (un dels meus moments). Què diumenge tinc cursa i l’Eloi ve a veure’ns al seu pare i a mi? Doncs estarà més que ben cuidat amb els avis i content perquè els seus pares també ho estaran. I és que és necessari que els pares (tots dos) estiguin bé per cuidar a un fill que et trasbalsa tot el teu món. És important que estiguin bé com a parella, i a nivell personal, perquè realment, la vinguda d’un fill és un terratrèmol que fa ballar tota la teva vida. Un terratrèmol bonic, però terràtremol al cap i a la fi.

Així que és important, tot i que al principi costi, fer de la teva vida una pizza, i tallar-la a trossets (quant tros de la pizza dediques a cada faceta de la teva vida?) Segurament molts faríeu: mitja pizza per la família (cura dels nens, etc.) i mitja pizza per la feina. I si féssim més trossets i els poguéssim destinar, per petits que fossin, a la nostra cura? Quedar de vegades amb els amics, sortir a sopar amb la parella, llegir un llibre, fer una formació, fer esport, dormir i descansar…

NO, NO SEREM PITJORS PARES PER VOLER AIXÒ, NO SEREM PITJORS PARES PER A MÉS DE VOLER SER PARES SER ALTRES COSES A LA VIDA. El que sí que està clar és que si nosaltres estem bé, criarem i educarem als nostres fills en un entorn i ambient de benestar, primordial per un bon desenvolupament infantil (i adult).

I SI PROVEU A FER LA VOSTRA PIZZA PARTICULAR? En la meva, l’Eloi engloba un bon tros, però procuro ficar també altres ingredients que li donin altres sabors!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.