QUAN LES PARETS NO NOMÉS SÓN DE POLIEXPAN (segona part)
ELS OBJECTIUS PER L’ANY NOU

Cada 31 de desembre, abans de prendre el raïm que indicarà l’inici del nou any, som molts els que anem pensant en els nous propòsits que ens plantegem per l’any que ha de començar.
Aquests propòsits, que normalment acaben sent parets, es comencen amb il•lusió i motivació, però malauradament, acostumen a dur-se a terme només durant uns dies, algunes setmanes, o potser un o dos mesos, si som més tenassos.
Molts es prometen deixar de fumar, començar la dieta, prendre’s les coses millor, cuidar-se una mica més, tenir més paciència amb la parella…

Situació 1
A partir del dia 1, deixo de fumar. Estàs celebrant el cap d’any amb els teus amics. Heu fet un sopar a casa d’un de la colla, a base de rissotto, costelles de xai, torrons, cafè, vi i cava. Després de prendre el raïm, anireu a una festa organitzada al poble, on trobareu als joves, i no tan joves, amb qui passareu les primeres hores de l’any. Després de diferents intents, tu et promets que aquest any sí, deixaràs de fumar, tot i que potser serà millor deixar-ho pel dia dos, ja que segur que a la festa, tothom fumarà i se’t farà difícil resistir-te.
Arriba el dia dos, i vas a treballar. A l’hora d’esmorzar, els teus companys fumadors surten al carrer a fer la cigarreta de mig matí. Tu vences la temptació, tot i que donaries cos i ànima per sortir amb ells. A més, la conversa dels de fora segur que és més interessant que dels que es queden a dins, que només parlen de cotxets i de canviar bolquers. El dia es fa llarg i dur, tens reunions interminables amb clients i proveïdors, a les quals tampoc estàs gaire atent perquè només penses en com et relaxaria una cigarreta… Per fer-ho més complicat, aquesta nit quedes a sopar amb l’Enric, que feia dies que no veies. L’Enric és un fumador empedernit. Com tu fins ahir. Suportes bastant bé el sopar, i arriba l’hora del cafè. I si encenguessis una cigarreta? Per una tampoc passaria res… a més, aquesta ansietat que tens, tampoc no ha de ser gaire bona… millor estar tranquil, i per un… no vol dir que hagis recaigut, no?
La paret es comença a construir.

Situació 2
Com els últims dos darrers anys, creus que ara que comença un nou any, seria el moment ideal per tornar a iniciar aquella dieta que et farà perdre aquells quilets que et sobren i a posar ferma aquella carn que t’ha començat a penjar. Les altres vegades que ho has intentat, has tirat la tovallola, perquè els del teu voltant no t’han ajudat gens: sempre t’oferien un bombó quan no tocava, o qualsevol altre tipus de dolç en un moment inadequat. I és que … la xocolata sempre ha estat la teva perdició. T’ajuda a relaxar-te en els moments d’estrés i et fa sentir millor. Però aquesta vegada, no. Estàs decidida. Començaràs l’estimada dieta i inclús començaràs a anar al gimnàs. Potser tres vegades a la setmana i tot.
El primer dia et lleves animada, i et disposes a esmorzar: cafè i fruita. Et cau bé al cos, i vas decidida a la feina. Arriba l’hora de dinar, i al menjador de l’oficina, tothom obre les seves carmanyoles amb arròs, pollastre, macarrons… Et fan una enveja… Tu tens verdura i tall a la planxa. Et sap a tan poc… Penses que encara queda el sopar, i que, il•lusòriament, potser serà millor. Però no és or tot el que brilla. Després del sopar tens molta gana, i creus que amb l’estomac buit no deu ser gens bo anar a dormir. Intentes fer fora els pensaments de croissants volant i llesques amb crema de cacau i te’n vas al llit, però només fas voltes i voltes. Què és més important, no dormir pels pensaments intrusius que no pots controlar? (demà tindràs bosses als ulls, que no t’afavoreixen gens i tothom et dirà que fas mala cara) o menjar una mica, i dormir de gust. L’avaluació és clara: et lleves i et prepares la desitjada llesca de pa, i a qui no li agradin els teus quilets, que no miri.

Sempre està bé plantejar-te objectius a la vida. De fet, sense ells, el nostre dia a dia no tindria cap mena d’orientació. Sempre fem alguna cosa, per alguna raó concreta, per arribar a aconseguir allò que volem, allò que ens plantegem, i normalment, ens escarrassem amb totes les nostres forces per assolir-lo.
Però no cal que comenci l’any per plantejar-nos allò que potser volem fer durant tot l’any. Qualsevol dia és igual de bo per aconseguir allò que volem.
El més important, però, és el fet de plantejar-nos coses realistes i a curt termini. No som ni superhomes ni superdones, i segurament, més d’una vegada trobarem parets i fracassarem en l’intent, però això no significa que ho haguem de deixar estar. De fet, si ho deixem estar i tirem la tovallola, mai sabrem si algun dia ho haguéssim aconseguit i com ens haguéssim sentit de satisfets d’haver-ho aconseguit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s