LA TERÀPIA COGNITIU – CONDUCTUAL

Aquest article sorgeix en resposta a demanda d’un dels meus pacients.
Un dia, a la consulta, m’ho va deixar anar així: “Algun dia podries escriure sobre els psicòlegs. Jo encara tinc companys que es pensen que els que venim aquí és perquè tenim molts problemes, que estem pirats… i en veritat, no saben que ens ajudeu a veure la vida d’una manera més fàcil, per ser més feliços”.
És per aquests dubtes, per aquestes desconeixences que encara hi ha ara, per resoldre dubtes, o només per descriure una feina com una altra, que he decidit escriure aquest article. Perquè qui ve al psicòleg no està “pirat”, simplement està tenint unes dificultats que l’obstaculitzen en gaudir plenament de la vida, en ser feliços, que és l’objectiu final de cadascun de nosaltres.
La teràpia cognitiu – conductual (TCC) es basa en treballar en l’aquí i en l’ara. És a dir, no es basa en buscar l’origen de l’angoixa, de la depressió, o de qualsevol dificultat, per a arribar a superar-la. La TCC treballa les emocions actuals, per a aconseguir un canvi de pensament (cognitiu) i un canvi de conducta (conductual), el qual ens durà a un canvi a nivell emocional. *Tot i que la TCC es basa en l’aquí i en l’ara, moltes vegades també és important parlar del passat, ja que moltes vegades servirà per entendre com li està afectant ara, com s’han anat creant uns determinats patrons de pensament, que estan influint a la resta de variables.
Trobem quatre variables que estan interrelacionades: pensaments, emocions, sensacions físiques i comportaments. I cadascuna d’elles pot afectar a les altres. Els pensaments sobre una determinada situació poden afectar a com ens sentim físicament i emocionalment, i també influiran a com actuarem al respecte. Hi ha diferents maneres d’actuar davant una mateixa situació, depenent de com pensem al respecte.
Posem un exemple:
Situació objectiva: és el nostre aniversari i la nostra parella s’ha oblidat de felicitar-nos.
SITUACIÓ 1
PENSAMENT: Sempre igual! Així em demostra el que m’estima! Doncs ara sabrà el que és estar enfadada.
SENTIMENTS: Tristesa i ràbia
REACCIONS FISIQUES: Un nus a l’estómac
COMPORTAMENTS: No parlar-li en uns dies i no dir-li perquè estàs enfadada, “perquè ja ho hauria de saber”
SITUACIÓ 2
PENSAMENT: Segur que ha tingut un mal dia a la feina i no ha tingut temps ni de pensar en això. Ell m’estima, sigui el dia que sigui.
SENTIMENTS: Et sents bé
REACCIONS FISIQUES: Cap
COMPORTAMENTS: Preguntar-li com ha anat el dia i mostrar interès en com es sent. Recordar-li que avui és el teu aniversari, sense retrets.

La mateixa situació, depenent de com es pensa en ella, dóna resultats molt diferents. La forma de pensar que tenim respecte a una situació ens provocarà unes emocions positives o negatives i influirà a la nostra actuació. A la situació 1, hem arribat a unes conclusions sense moltes proves al respecte, ja que ens hem mogut pel que els psicòlegs anomenem CREENCES IRRACIONALS, i aquestes creences, que són falses i que no serveixen per a res, ens duen a pensar de manera exagerada i dramàtica, a sentir-nos malament i a actuar d’una manera negativa.
Les CREENCES IRRACIONALS són idees que no ens ajuden, que ens duen a exagerar el que pensem davant una situació concreta, a pensar de manera poc coherent. Les creences irracionals es caracteritzen per: ser falses (per exagerades), ser inútils (no ajuden a resoldre problemes), produir malestar emocional. No m’esplaiaré més sobre ells, ja que els hi dedicaré tot el següent article.
La TCC ajuda a canviar aquesta relació entre pensaments, sentiments i comportaments negatius. La fórmula està en veure les parts de la seqüència amb claredat, per poder-les canviar, i així canviar la manera de sentir-nos al respecte. Per a arribar a ser conscient d’aquesta seqüència, però, cal entrenar-nos, ja que estem tant acostumats a pensar d’una determinada manera, que arribar a pensar d’una manera més coherent i raonable (per a sentir-nos més feliços) ens suposarà un esforç diari. Però és com tot: si entrenes, si t’hi esforces, si te n’adones de com penses i la canvies, podràs canviar la manera de sentir i d’actuar.
Jo, per exemple, demano als meus pacients que duguin un diari, o que m’escriguin correus electrònics. Això els ajuda a identificar els seus patrons de pensament, emocions, sensacions corporals i comportaments. A la consulta, estudiem els pensaments, sentiments i comportaments per determinar si són realistes o no, i si són perjudicials, com es relacionen entre ells i com li afecten al pacient en concret. El meu paper és ajudar a canviar aquests pensaments i conductes, a posar-los en qüestió, per a poder derivar en uns sentiments més positius. Una part molt important són els “deures”, ja que els pacients hauran de practicar els canvis treballats a la consulta en la seva vida diària.
La TCC no és fàcil, ja que lluny del que podem pensar abans d’entrar a la consulta d’un psicòleg (estarem asseguts, i parlarem de com ha anat la setmana i ja està), a la TCC es treballa, i es treballa de valent, ja que canviar patrons de pensament que tenim instaurats des de fa temps, no és fàcil, però SÍ és possible, pel que tothom pot pensar d’una manera que li afavoreixi més al seu estat emocional. La TCC respecta el ritme de treball de cadascú i mai se li demanen de fer coses que el pacient no vulgui fer. I el millor de tot, és que l’après a la TCC es pot anar practicant sempre i extrapolar a altres àmbits o situacions, fent que sigui menys probable que els símptomes tornin. I si hi ha recaigudes, que hi hauran, posarem en marxa les tècniques apreses a la TCC, que ja per ser més automàtiques i tenir-les més instaurades, seran més senzilles i ens en sortirem abans, fent que les recaigudes siguin menys freqüents i menys intenses. És per això que és important continuar practicant un cop acabada la TCC.
NO HEM DE BUSCAR LA FELICITAT. LA FELICITAT JA HI ÉS, TOT DEPÈN DEL QUE NOSALTRES ENS DIEM!