LES CREENCES IRRACIONALS

Començo l’article d’avui, fent un anclatge a l’anterior article. Parlava del que era la teràpia cognitiu – conductual, que és en la que es basa part del meu treball a la consulta. Vèiem que es tractava de treballar de manera productiva certs pensaments i comportaments per aconseguir una millora emocional: combatre les CREENCES IRRACIONALS que ens guiaven, per tal de convertir-les en pensaments lògics, coherents, racionals i menys neuròtics, per a tenir un estat emocional més estable. Vam veure algun exemple en que si pensàvem d’una determinada manera davant un fet concret, l’emoció que ens envaïa anava en consonància a la lògica del pensament.

Albert Ellis va ser el creador de la Teràpia Racional Emotiva (TRE). El seu mètode terapèutic intenta descobrir les irracionalitats dels nostres pensaments i a través d’això, sanar les emocions doloroses, dramàtiques i exagerades, que són conseqüència dels nostres esquemes mentals distorsionats. Ellis parteix de la hipòtesi de que no són els fets (A) els que generen estats emocionals (C), sinó la manera d’interpretar-los (B). Així doncs, si som capaços de canviar els nostres esquemes mentals (D), serem capaços de generar nous estats emocionals (E), menys dolorosos i més realistes.

QUINES SÓN LES CREENCES IRRACIONALS MÉS COMUNES?
CREENÇA IRRACIONAL 1:
“És una necessitat extrema per cadascú de nosaltres ser estimat i aprovat per pràcticament cada persona significativa de la societat”.
Irracionalitat: l’exigir ser aprovat per tothom és un objectiu impossible. Si es necessita l’aprovació de manera extrema, sempre es generarà una gran preocupació per qui l’acceptarà i en quina mesura. No podem agradar sempre a tothom, ni ser els més simpàtics ni els més divertits, a part de córrer el risc de fer coses que no ens agrada, pel simple fet d’agradar als altres “i quedar bé”, i mostrar-nos febles, intranquils i insegurs.
Alternativa racional: Agradarem a uns, i a altres no. Però el mateix ens passa a nosaltres, que hi ha qui ens cau bé, i hi ha a qui respectem, però que no ens acaba de fer el pes. No necessitem agradar a tothom, no és res catastròfic no agradar a tothom. És més important valorar quant t’agrades i et valores a tu, més que no el valorar quant agrades i et valoren els altres.

CREENÇA IRRACIONAL 2:
“Per ser valuós, haig de ser bo, el millor, en molts aspectes de la meva vida”
Irracionalitat: Ningú pot ser bo i competent en tot. Intentar tenir èxit està bé, però l’exigir-te tenir èxit és la millor manera de dur-te al sentiment d’incapacitat. Esforçar-te més del que pots genera estrès i ansietat. Et compares contínuament amb els altres, valorant-te normalment de manera inferior o portant-te a una competència que normalment duu problemes relacionals, oblidant-te normalment de que el més important és ser feliç, i no pas el millor.
Alternativa racional: No pots ser el millor en tot. En algunes coses destacaràs, i en d’altres seràs “del monton”, i no passa res! Esforça’t per millorar, però no per ser millor que un altre o per agradar més, i cal acceptar els propis errors, en comptes de dramatitzar-los. Segur que cap d’ells és la fi del món, tot i que t’ho sembli.
CREENÇA IRRACIONAL 3:
“Algunes persones són dolentes i haurien de rebre la seva recompensa!”
Irracionalitat: a vegades, les persones actuem de manera inconscient, però sense un ànim de fer mal a ningú. La persona que moltes vegades actua malament acostuma a ser poc empàtica i poc conscient de les conseqüències dels seus actes. En comptes de castigar i culpabilitzar, és més òptim prendre una actitud més tolerant i racional a l’hora d’avaluar als altres (i disminuirem la ràbia i l’hostilitat).
Alternativa racional: No has de criticar o culpar els altres dels seus errors, sinó entendre que els han comès per ignorància o perquè no estan bé emocionalment. És bo entendre perquè la gent actua de determinada manera i, si hi ha alguna manera calmada de fer-li saber els seus errors, poder-ho fer. Sinó, no queda una altra que acceptar-ho, i no prendre-t’ho com el més terrible que et pot passar.
CREENÇA IRRACIONAL 4:
“És fatal que les coses no vagin com a mi m’agradaria que anessin”.
Irracionalitat: No hi ha raó per pensar que les coses haurien de ser diferents al que realment són. Una altra cosa és que ens agradi o no. Quan les coses no ens surten, està bé intentar canviar-les, però quan això és impossible, és millor acceptar les coses com són. El nostre desig no és una necessitat vital.
Alternativa racional: Has de diferenciar si les circumstàncies són realment negatives o si estem exagerant les seves característiques frustrants. A vegades som nosaltres els que dramatitzem les situacions amb expressions, tipus: “És terrible”, “No ho puc suportar”. Seria bo aprendre a canviar aquestes expressions, per d’altres més racionals i realistes. “Això no m’agrada, però no és un drama”.
CREENÇA IRRACIONAL 5:
“Les desgràcies humanes s’originen per factors externs i la gent té poca capacitat de controlar el seu malestar”.
Irracionalitat: El que ens diguin els altres ens afectarà només en la mesura en que nosaltres valorem aquestes verbalitzacions.
Alternativa racional: Quan experimentis una emoció negativa, has de reconèixer que tu mateix ets el creador d’aquesta. Quan observis de manera objectiva les teves emocions, intenta descobrir els pensaments i frases il•lògiques que estan associats a aquesta emoció. Quan siguis capaç de canviar les teves pròpies verbalitzacions, podràs canviar aquestes emocions dramàtiques.
CREENÇA IRRACIONAL 6:
“Si alguna cosa és o pot ser perillós, t’hauràs de preocupar per això i pensar constantment en la possibilitat de que succeeixi de veritat”.
Irracionalitat: Si s’està molt preocupat per alguna qüestió, els nervis i l’angoixa no deixen veure realment la gravetat del què passa, impedint afrontar-lo d’una manera eficaç si realment es dóna. El preocupar-se molt perquè succeeixi alguna cosa, no només no evita que passi, sinó que moltes vegades afavoreix a que passi, ja que exagerem les possibilitats de que es doni. Quan ha de venir algun episodi negatiu (la mort, una malaltia…) de res serveix preocupar-se anticipadament per ells.
Alternativa racional: La por no ens ajuda a evitar perills, quasi és al contrari, contra més por tinguem de que passi alguna cosa, de pitjor manera l’afrontarem si arriba a passar. A vegades va bé crear aquestes situacions que tanta por fan, per demostrar-te que no són tan terribles (parlar en públic, dir-li que “no” al teu cap…).
CREENÇA IRRACIONAL 7:
“És més fàcil evitar que afrontar certes responsabilitats i dificultats a la vida”.
Irracionalitat: Evitar certes responsabilitats, a vegades és més còmode, però acostuma a dur conseqüències negatives (deixar d’estudiar o fer alguna activitat que requereixi un esforç). El procés de prendre la decisió de no fer alguna activitat que es considera difícil però profitosa, acostuma a provocar nervis i angoixa i acostuma a dur més patiment que el fer l’activitat desagradable. La confiança en un mateix neix de fer coses i no evitar-les. A la llarga, les coses difícils provoquen més benestar que les que són fàcils d’aconseguir.
Alternativa racional: T’hauries d’esforçar per fer coses que no t’agradin o no t’entusiasmin. Una persona racional accepta la vida amb les dificultats que vinguin. Descansar o evitar els problemes només servirà per no aprendre estratègies d’afrontament, perquè la teva única estratègia davant les situació difícils serà allunyar-te d’elles.
CREENÇA IRRACIONAL 8:
“ S’ha de dependre dels altres i es necessita a algú més fort en qui confiar”.
Irracionalitat: Tot i que és normal tenir cert grau de dependència cap als altres, no hem d’arribar al punt que els altres triïn o pensin per nosaltres…
Alternativa racional: El fet és que cada un és ell mateix, i no és tan terrible recolzar-se en un mateix i prendre decisions. Moltes vegades és preferible arriscar-se i cometre errors per elecció pròpia que no vendre l’ànima per les eleccions d’altres. Això no vol dir que sigui bo rebutjar l’ajuda dels altres per demostrar com ets de fort. És igual de valent fer coses per tu mateix, com saber acceptar ajuda quan la necessites.
CREENÇA IRRACIONAL 9:
“El que ha viscut una persona és determinant de la conducta actual, i allò que em va passar una vegada, i que em va commocionar, ha de seguir afectant-me indefinidament.
Irracionalitat: Tot i que una persona hagi hagut de patir situacions d’altres, això no vol que dir que ho hagi de continuar fent. Contra més vivim en el passat, més vegades utilitzem les mateixes solucions que vam utilitzar llavors, però que avui poden ser poc efectives, perdent l’oportunitat d’altres més actuals i útils. El passat es pot utilitzar d’excusa per evitar enfrontar-se als canvis i així, no fer l’esforç necessari. “El nostre passat no ens ha de impossibilitar canviar”.
Alternativa racional: El passat és important i influencia en el present, però no podem viure d’ell, i transformant el present millorarà el futur. Enlloc d’excusar-nos en el passat, és òptim valorar-lo, qüestionar-lo i transformar allò que ens és perjudicial.
CREENÇA IRRACIONAL 10:
“Ens hem de sentir molt preocupats pels problemes i preocupacions dels altres”.
Irracionalitat: Els problemes dels altres moltes vegades no tenen res a veure amb nosaltres, pel que no hi ha cap raó per la que ens haguem de sentir ni excessivament preocupats, ni molt menys responsables. Si els altres fan coses que no ens agraden, el nostre enuig no ve del seu comportament, sinó del que ens diem nosaltres mateixos. Per molt que ens enfadem per la conducta d’algú altre, aquest, segurament, no la canviarà. Hem d’acceptar que no tenim el poder de canviar els altres. Els hi podem suggerir, però obligar i enfadar-nos, normalment serà més contraproduent.
Alternativa racional: Hauries de preguntar-te si realment val la pena preocupar-te pels comportaments dels altres, a no ser que puguis ajudar d’una manera útil. Quan aquells que et preocupen estan actuant de manera inadequada, pots mirar de parlar tranquil•lament sobre la seva conducta, però mai renyar, qüestionar, ni molt menys enfadar-te per no aconseguir canviar-lo.
CREENÇA IRRACIONAL 11:
“Hi ha una solució precisa, correcta i perfecta per tots els problemes, i si aquesta no es dóna, és un desastre”.
Irracionalitat: No existeix res perfecte! Buscar la seguretat i perfecció de tot genera ansietat i expectatives falses. Sobrevalorem el que passarà si no aconseguim la millor resposta, expectatives que només crea la nostra ment, i que normalment ens duu nervis i malestar.
Alternativa racional: Quan s’enfronta a un problema, una persona racional pensarà en diferents solucions possibles a triar, i triarà la més factible, sabent que tot té les seves avantatges i els seus inconvenients. Haurà de buscar els matisos de grisos, entre els extrems de blanc i negre, i té el dret a equivocar-se, però també haurà de saber que els seus actes no tenen res a veure amb el que el valora com a persona.

Aquestes 11 creences irracionals van ser sintetitzades més tard, en tres:
REFERENTS A: CREENÇA IRRACIONAL:
Un mateix “Haig de fer les coses i que els altres aprovin les meves actuacions”.
Els altres “Els altres han d’actuar d’una manera agradable, justa i considerada”.
La vida o el món “La vida ha d’oferir-me unes condicions bones i fàcils perquè pugui aconseguir el que vull sense gaire esforç i comoditat”.

Molts de nosaltres ens movem per aquestes CREENCES IRRACIONALS. Si aprenem a parlar-nos d’una altra manera, estarem en el camí de ser més FELIÇOS!

Anuncis