Ella se ha cansao de tirar la toalla, se va quitando poco a poco telarañas, no ha dormido esta noche pero no está cansada, no mira ningún espejo pero se siente to’ guapa.
Hoy ella sa puesto color en las pestañas, hoy le gusta su sonrisa, no se seinte una extraña, hoy sueña lo que quiere sin preocuparse por nada, hoy es una mujé que se da cuenta de su alma.
Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño, hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reír, porqué tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…, hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado…
Hoy vas a ser la mujé que te dé la gana de ser, hoy te vas a querer como nadie ta sabío queré, hoy vas a mirar pa’lante que pa atrás ya te doy yo bastante, una mujé valiente, una mujé sonriente, mira como pasa.
Hoy nasié la mujé perfecta que esperaban, ha roto sin pudores las reglas marcadas, hoy ha calzado tacone para hacer sonar sus pasos, hoy sabe que su vida nunca más será un fracaso…
Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño, hoy vas a conquistar el cielo sin mirar lo alto que queda del suelo. Hoy vas a ser feliz aunque el invierno sea frío y sea largo, y sea largo… hoy vas a conseguir reír tanto de ti y ver que lo has logrado…
Hoy vas a descubrir que el mundo es sólo para ti, que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño, hoy vas a comprender que el miedo se puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reír, porqué tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto…, hoy vas a conseguir reírte hasta de ti y ver que lo has logrado…
Bebe – Ella (Pafuera telarañas)
EL 25 DE NOVEMBRE ÉS EL DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Quan una persona, generalment una dona, viu un maltractament físic i psicològic, pateix, pateix molt. Pateix a nivell físic si hi ha agressió, però pateix més encara a nivell psicològic, per tot el trasbals a la seva autoestima i emocions que es dóna, ferides menys imperceptibles que un blau a la cara o al braç, però amb més seqüeles i més difícils de curar.
La dona té por, té por a l’agressor i té por al canvi; normalitza situacions per evitar afrontaments, normalitza situacions pels seus fills, normalitza situacions perquè pensa que la seva parella canviarà, normalitza situacions perquè al final, el que passa a casa, ja pensa que és el normal, que no hi ha un altre tipus de relacions, que és normal que la parella et controli el que fas, o que no et deixi fer, o que t’insulti. Normalitza fins que troba algú, o passa alguna cosa que l’ajuda a veure que no, que no és normal aquest despreci amb que la tracten, que no és normal que es deixi fer coses quan no en té ganes, que no és normal que a casa sempre hi hagi crits, que no és normal que tinguis por de que arribi a casa. I a vegades, aquesta persona, és capaç d’empoderar-se, es fa forta i diu PROU!, i decideix acabar amb tot això. Empoderar-se és una paraula important, significa donar-se poder, significa veure el poder que realment tens com a persona, i que amb cada insult o cada despreci es feia més petit, fins al punt de pensar que no en tenies.
I quan arriba, i diu PROU!, pot marxar, i dir adéu a la parella, a l’angoixa, a l’ofec i a l’abús.
Empoderar-se és difícil, i fer-ho més ràpid o lent dependrà tant de la situació que es viu, com del caràcter de la persona. Hi haurà qui a la primera aixecada de mà farà les maletes, hi haurà qui aguntarà i al cap d’un temps s’atiparà, hi haurà qui aguantarà molt de temps, i per desgràcia, també hi haurà que per aguantar, no ho explicarà.
El moment de dir PROU és ple d’inseguretat i malestar, però si algú el que vol és estar segura de seguir vivint, aquest moment, ha d’arribar. Davant del no, la dona maltractada ha de saber que hi ha recursos comunitaris als que ella pot demanar ajuda.
Els trastorns més freqüents derivats de la violència domèstica són: l’estrés posttraumàtic, la síndrome de la dona maltractada i la depressió. A més ha de fer front al fet d’haver de reconduir la seva vida i reorganitzar el seu dia a dia, relacions i activitats.
L’estrés posttraumàtic és un dany que es presenta en forma de por o de terror incontrolat que reapareix quan es recorda l’experiència viscuda. El símptoma més immediat és reviure l’experiència a través dels somnis, dels records, produint un malestar físic.
La síndrome de la dona maltractada es manifesta com a conseqüència d’haver estat exposada a una relació de maltractament repetit durant un temps. La víctima experimenta dues fases durant aquest estat:
– un “complex primari”, caracteritzat per símptomes traumàtics, com ara ansietat, hipervigilància, debilitament emocional…
– un “complex secundari”, caracteritzat per símptomes d’autoengany, idealitzant el maltractador i pensant que deixarà d’agredir-la
La depressió i símptomes de tristesa fan augmentar la inseguretat i la incapacitat de prendre decisions.
Els efectes de la violència domèstica són devastadors, ja que les conseqüències directes sobre les víctimes i el seu entorn immediat són molt perjudicials i de llarga durada.
Davant de l’intent de superar el maltractament, tota víctima ha de saber que és capaç de fer-ho. És capaç de construir un sentit diferent i positiu sobre la seva experiència, un sentit constructiu, d’aprenentatge, que ben canalitzat i orientat la durà a una nova vida.
Superar el maltractament psíquic consisteix en aconseguir que les seves conseqüències negatives deixin d’afectar a la víctima de manera total, o almenys, de manera significativa.
Els objectius a assolir seran:
– trobar un recolzament emocional: trobar una persona que li doni confiança i que li mostri el seu afecte i comprensió
– reforçar l’autoestima, per sentir-se suficientment forta com per tornar a tenir una vida sana, activa i satisfactòria
– evitar el sentiment de culpa
– evitar tot tipus de pautes autodestructives
– revisar i renovar el projecte de vida i abocar-se a un nou projecte
– trobar un entorn social satisfactori
A part del treball fet davant d’un maltractament, el millor paper és la prevenció, i la forma més idònia de fer-ho és realitzant una educació en la igualtat, ja des de petits, i des de tots els àmbits. La violència és una conducta apresa modificable. La socialització de nens i nenes contra aquesta problemàtica i la reeducació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.
PER QUÈ VAL LA PENA SEGUIR ENDAVANT:
– perquè significa deixar endarrere tot allò que et fa mal i que els altres han decidit per tu
– perquè tens el dret a ser feliç, estimat i respectat
– perquè la teva vida és el més important que tens
– perquè hi ha gent, a part de tu, que també valora la teva existència
– perquè pots mirar més endavant del que fins ara se t’ha permès
– perquè hi ha molta gent que ha pogut dir no i ja ha tirat endavant
– perquè tu no tens la culpa del que ha passat
– perquè ha estat l’altre el culpable del teu patiment
– perquè has de saber que l’altre no canviarà. És per tu per la que has d’apostar
– perquè així no et convertiràs en el que ell vol que siguis
– perquè els teus somnis i projectes són tan importants com els dels altres
– perquè ningú val realment la pena, si això significa fer-te sentir malament, ferit, inútil o desgraciat
– perquè val la pena fer del present un passat, i apostar per un millor futur
– PERQUÈ VAL LA PENA VIURE, I AMB ELL, NO HO ACONSEGUIRÀS.
Fins al moment del 2019, han estat 50 les víctimes de violència domèstica, a l’estat espanyol.
TELEFON D’AJUDA DAVANT LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: 016
Saüc PSICOLOGIA 