Dos setmanes i Nadal (sí, encara queden dos setmanes, tot i que duem “menjant” llums, anuncis i demés des de fa quasi dos mesos). Dos setmanes i viurem una de les èpoques més intenses de l’any, en quant a emocions em refereixo.
En un primer moment, i si ens deixem dur per les pel.lícules, anuncis i tradició, el Nadal hauria de ser l’època més feliç de l’any, però no tothom pensa el mateix. I és que quasi t’hi sents obligat: “sigues feliç, perquè ara al Nadal, toca ser-ho” ( i demà ja veurem!).
Si fèssim una enquesta i demanèssim a la gent que definís el Nadal en una frase (mmm… és una bona proposta per instagram!), la majoria d’elles serien: “és una època per estar en família”, “vuelve, a casa vuelve, por Navidad”, “dinem tots junts i fem sobretaules d’hores”, “és màgia”… Però per altres, el Nadal és una època trista, per altres, temuda, i per altres odiada (fixeu-vos si una mateixa cosa pot despertar diferents emocions!).
Sense ànim de voler ser “ceniza”, m’agradaria que ens plantegèssim el motiu d’aquestes emocions tant extremes que poden donar aquestes dates:
“SÓN DIES PER ESTAR EN FAMÍLIA” – i això és genial quan tens a tots a prop, però aquesta frase també evidencia la falta d’algú, perquè ja no hi és o perquè està lluny, i fa que el record i el dolor sigui més patent.
“SÓN DIES PER ESTAR EN FAMÍLIA” – (sí, és la mateixa frase) i és que més enllà de la tristesa per la falta d’algú, aquesta frase també pot despertar cert neguit en aquells nuclis en que masses hores amb la família pot desencadenar conflictes o reviure temes pendents.
“ÉS L’ÈPOCA MÉS FELIÇ DE L’ANY” – els anuncis i les pel.lícules fan mal, i també fan que tinguem unes expectatives altíssimes del que s’espera d’aquests dies, i quan després t’adonés que la realitat és molt diferent, pot ser molt frustrant i “el espíritu navideño” fer aigües.
“SÓN DIES DE DONAR I REBRE” – i hi ha qui emmalalteix comprant regals per tothom que s’estima, i qui no té tanta sort, i no se sentirà malament perquè no pot fer al seu fill/nebot/nét… el regal que vol.
Per molts, doncs, el Nadal és una època feliç. Hi ha molta gent que gaudeix fent compres pels seus éssers estimats, posant el pessebre, posant llums, fent dinars… però que siguin uns dies feliços dependrà de la nostra situació i de les nostres experiències.
Hem de tenir en compte no idealitzar. Les famílies no són més felices aquests dies. La família que gaudeixi més d’aquests dies serà perquè està ben avinguda tot l’any (i no podem esperar que sigui molt diferent durant aquests dies; això sí que seria una decepció).
Per una altra banda, si propiciem tantes trobades familiars, és normal que recordem a aquella persona que falta, es fa més evident la seva absència, però tampoc significa que no la trobem a faltar la resta de l’any.
QUÈ PODEM FER PER EVITAR AQUEST GARBUIX D’EMOCIONS ENTRE EL 24 DE DESEMBRE I EL 7 DE GENER?
– No et deixis endur per la pressió televisiva. Al Nadal no tot ha de ser perfecte i feliç. Cadascú té la seva pròpia felicitat, i a vegades el que et fa feliç a un no és el mateix que fa feliç a l’altre.
– Intenta gaudir de les trobades familiars: seu al costat d’aquell que et farà riure i ignora alguns comentaris.
– Recorda a les persones, però intenta centrar-te en records bonics, les bromes que feia, la mirada que tenia… Malauradament, ell/a no està present, però el seu record pot no ser trist.
– No et plantegis objectius irreals per l’any que comença. Viu, i de moment, amb això, hi ha de sobres.
– I si amb això no tens prou… ja que faràs regals a tots els altres…, perquè no et dones aquell capritxo que tant t’agrada? Cuidar-se a un mateix és tant o més sa que cuidar als altres! (Sense oblidar que si tu et sents bé, podràs fer sentir bé al que tens al costat).
BON NADAL I BON ANY 2010! QUE EL 2010 SIGUI PLE DE SALUT, TOLERÀNCIA, EMPATIA I RESPECTE!
Saüc PSICOLOGIA 