SABER DIR “NO”

Quantes vegades us ha passat que heu fet alguna cosa que no us venia de gust fer? No m’estic referint a les obligacions, o a la feina, o a l’haverse de llevar d’hora perquè tens un compromís… M’estic referint al fet de dir NO a plans que no ens venen de gust, a dir NO davant la insistència d’un venedor, o simplement al fet de dir SÍ perquè tenim por “al que diran” o perquè aquella persona no s’ho prengui malament.

Anem a veure uns casos pràctics:

– Vas a una botiga de cosmètics i productes d’higiene, a comprar un gel de dutxa que se t’ha acabat aquest matí, i una pasta de dents. Al teu cap tens clar que només necessites aquestes dues coses. Però quan arribes a pagar, tot es trastoca. – Vols que et posi aquesta crema que tenim d’oferta per la cara? Per aquestes taquetes que tens al front t’aniria molt bé, perquè les dilueix i acaben desapareixent… – El teu cap diu NO, però per la boca surt una cosa semblant a “mmm”. La venedora ho nota, i s’aprofita. – Mira, que ho provàrem també amb aquest exfoliant, deix’am la mà… (i ja te l’ha agafat i t’està refregant un cotofluix), veus tota la porqueria que surt? Doncs la cara està molt més exposada, i això evitaria que s’acumulés el greix a la teva cara (i allà ha tocat el punt dèbil, tu no vols ser una persona greixosa!!!). Si ten duus les dues coses et surt molt bé de preu -. Ja t’ha engatusat, gel, pasta de dents i una bossa plena de coses per la cara, que s’acumularà a les que ja tens al calaix del lavabo, perquè un altre dia tampoc vas saber dir que no. I surts de la botiga, no contenta perquè no tindràs una cara greixosa (si fos així, rai, compra tot el que vulguis), el pitjor és que surts maleïnt a la venedora, quan tota la culpa és teva!

– Avui has dit amb la teva parella que fareu sopar tranquil.let a casa i sofà-manta. És divendres i us ve de gust estar tranquils. Inclús demanareu sopar per endur per no haver de cuinar. I a mitja tarda “Pip-Pip”, whatsapp al cuanto: “voleu anar a sopar aquest vespre?”. Doncs no, la veritat és que no tinc ganes perquè el que vull es posar-me el pijama i estirar-me com una marmota al sofà… Però el teu cervellet comença a maquinar: “tampoc costa tant… i així us veieu…”; l’altre part del cervellet: “Però si tu el que volies era estar a casa”; “bueno, però total és sopar”; “ja, però és que avui no tens ganes d’aguantar a ningú”; “i si s’enfaden?”; “ja, però és que per a anar sense ganes és pitjor”; “demà ja podem fer el sofà-manta”; “però és que tu volies fer-ho avui…” i qui guanya? “Sí, anem a sopar, però una cosa rapideta, eh?” Males ganes, mala cara i temps desaprofitat, bàsicament, perquè estàs a disgust.

I com aquestes, podríem trobar mil situacions. Situacions on sabem del cert que no volem una determinada cosa, i que acabem fent o acceptant “perquè ningú s’enfadi”; “perquè ens sap greu”, “perquè ens fa cosa”… Doncs això s’ha acabat!

Sempre tenim, com a mínim, dues opcions d’actuació (i si només en tenim una, vol dir que és una olbigació i i no ens queda una al otra que menjar-nos-la amb patates). Però per la resta de situacions que no són obligacions, “Lo dicho”, sempre tenim com mínim dues opcions: o sí, o no, o fer-la o no fer-la. Jo puc triar anar a sopar, o anar a casa a apoltronar-me al sofà; jo puc triar comprar mil cosmètics, o passar amb els que ja tinc; jo puc decir dir-li al cambrer que s’endugui un plat perquè no és el que he demanat, o puc decidir callar, i menjar-me el que m’han dut. I el millor de tot, és que mai una opció és més correcta que l’altre. És a dir, serà igual de lícit que triïs una cosa o una altra, ningú et jutjarà… només tu. Tot està permés, sempre i gran tu estiguis tranquil. És a dir, si no vols anar a sopar o quedar amb algú, sigues assertiu (d’això en parlarem al següent article) i diga-li les se faltar al respecte, qeu avui no tens gaires ganes; però si finalment decideixes anar, deixa la mandra a casa, i gaudeix de la vetllada, perquè en definitiva, ets tu que està triant anar-hi. Si tu ho has triat, almenys no et queixis, i sinó, haver triat l’altre opció. Si tu tries fer una despesa en un producte que t’han encolomat…, doncs aprofita i fica’t ben top amb els nous productes, però no et continuïs maleint per com tan engatusat… perquè al final, tu podries haver dit no.

I dir NO no és fàcil, ho sé per experiència, jo que tinc mil col.leccions a casa de coses que no he sabut parar, mil cremes anti-tot repetides que utilitzaré fins que tingui 80 anys, o que em cosa tornar una cosa que he comprat i que està en mal estat. Però aprendré.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.