PROPOSTES D’ANY NOU???

Si una cosa em caracteritza és l’afan frenètic per fer llistes. I és que m’encanta fer llistes per tot i anar tatxant allò que ja he dut a terme. I les vaig modificant a mida que passen els dies, incloent coses noves a les antigues que encara em queden per fer, i seguint anotant allò que, per molt que sempre vaig apuntant, mai acabo per fer. Les meves llistes van des de la típica de la compra de la setmana, a les coses que haig de fer demà o en un futur que no prevec gaire llunyà, les llistes de l’equipatge que em vull endur quan marxo els caps de setmana, el llistat de regals que m’agradaria fer als que m’estimo, les llistes de coses que vull incloure en els meus escrits o llibres, les coses que puc dur a terme a les meves teràpies de psicologia…

I quan s’acosten aquestes dates, hi ha una llista que no falta mai, i és la dels objectius que em proposo per l’any que comença, les coses que pretenc canviar de la meva vida, les que vull deixar de fer i les que vull provar de realitzar. I sóc conscient que no és necessari arribar a l’u de gener per a canviar allò que no t’agrada, ja que qualsevol dia és igual de bo per fer-ho, però més inevitable, i suposo que aquest any, en que estreno una nova dècada, amb més motius tinc ganes de fer-ho.

Però quan agafo la llibreta de les llistetes i el bolígraf, el que em proposo és ser realista a l’escriure-la. Està molt bé plantejar-me nous reptes, i seria poc exigent si no ho fes, però aquest any no vull apuntar coses que sé de bon principi que no acabaré fent.

I estic segur que no sóc l’única que fa això. Bé, el fet de fer tantes llistes crec que és una mica exagerat, i que potser és propi de ments una mica especials com la meva, però crec que molts de vosaltres estareu amb mi en que us proposeu un munt de coses per començar a fer l’u de gener i que després costa molt acabar-les fent: començar a fer dieta, anar més al gimnàs, tenir més paciència, no connectar-se tant a la xarxa durant l’horari laboral, reduir la factura del mòbil… Segurament, l’u o dos de gener, comencem aquests propòsits amb moltes ganes i, aquests bons propòsits ens duren… uns dies o potser, sent agosarats, algunes setmanes, però definitivament, ens acabem cansant i tirant la tovallola. I és una llàstima, però hi ha alguns hàbits que costen molt de deixar endarrere. No és que cregui que podem canviar les nostres costums, però algunes estan tan ben instaurades en el nostre dia a dia, que formen part de tots nosaltres, i deixaríem de ser una mica de ser nosaltres mateixos si ens faltessin.

Rumiant molt, he decidit, finalment, incloure només una sola premissa a la meva llista de coses a fer durant el 2010 (2010, fonèticament, és un any 10, no? Això significa que ha de ser bo a la força): no obligar-me a canviar tantes coses, gaudir de les que tinc i de les que vindran amb el dia a dia, disfrutar dels petits moments (dels cafès amb els amics, dels dinars amb la família, dels reptes professionals…), d’aquells petits moments que resulten ser màgics, i no angoixar-me tant pel que podria haver estat i no ha pogut arribar a ser… (si no s’ha donat, és perquè no era el moment).

Gaudiu de cada dia d’aquest nou any. Feliç 2010!