JE NE VEUX PAS TREVAILLER

Amb els primers raigs de sol de juny, i acompanyats probablement per la sintonia d’alguna beguda que marcarà la cançó de l’estiu, la majoria de nosaltres instaura un estat d’ànim especial, la major part de vegades més optimista que durant la resta d’any, i és que preveiem la immediata arribada de les vacances.

 

Uns decidiran en parella, altres ho faran amb la família o en el grup d’amics, i d’altres de més agosarats, aniran sols. Els destins també seran diferents per a tots ells: uns preferiran la muntanya, altres les ciutats, altres buscaran la tranquil·litat dels poblets perduts i també n’hi hauran altres esperant abordar a l’astre sol a les platges.

 

Tots ells, els uns i els altres, anhelen aquesta època de vacances amb un gran desig, buscant aconseguir certs objectius bàsics: conèixer llocs nous, gaudir de la gent i dels espais, descansar, i per sobre de tot, trencar la rutina, que en alguns casos, ens ha començat a ofegar.

 

I sí, la majoria de nosaltres aconseguim aquests objectius i tornem de les vacances amb l’energia renovada i amb més força. Això no treu, però, que molts de nosaltres puguem patir el que es coneix com síndrome post – vacacional.

El síndrome post – vacacional

El síndrome post – vacacional es defineix com la incapacitat d’adaptació al treball una vegada finalitzen les vacances i és fruit de la “vida moderna” que duem, dels nous estils de vida que desenvolupem.

En part, aquest síndrome és força normal i transitori, el que no treu que ens faci passar-ho malament mentre es dóna.

Aquesta inadaptació comporta una sèrie de símptomes en forma de desequilibris físics i psíquics: fatiga, somnolència, falta de concentració, insomni, irritabilitat, falta d’interès, inquietud, tristesa…

La causa més evident d’aquest síndrome és el canvi de rutina i del nostre rellotge intern. Normalment, al llarg de l’any, duem a terme una sèrie d’activitats de manera organitzada, que ajuden a dur un ritme intern i extern més o menys estable.

Aquest ritme es trenca completament durant les vacances, afectant també al nostre rellotge intern.

Desapareix el ritme de treball, mentre que els períodes de descans es fan més llargs durant el dia (qui no fa la migdiada durant les vacances???). Aquest fet, acompanyat amb l’absència quasi bé absoluta de rutina i l’aparició de desordre dels nostres hàbits és el que ens aboca de manera més directa al síndrome post – vacacional.

El fet de tornar a la rutina i d’acoplar-nos de nou al ritme de vida fa que moltes vegades es doni de manera descompensada i que hi hagi una descoordinació important entre el que la rutina ens exigeix i el que podem oferir.

Com el podem prevenir?

Com amb la majoria de síndromes, el millor remei és la prevenció. Tot i que durant les vacances el que busquem és trencar, precisament, les rutines, hi ha algunes coses que podem fer mirant de cara al futur, per tal que la tornada a la feina no sigui tan dura.

–          Intentar regular els horaris i el rellotge biològic els dies previs a tornar a treballar. Intentar anar-se a dormir a l’hora habitual i vigilar amb les migdiades. Pot ser adequat arribar de les vacances tres o quatre dies abans i anar adaptant el nostre ritme a l’habitual.

–          Evitar una motivació personal excessivament centrada en les vacances. No es pot estar desitjant les vacances la meitat de l’any i lamentant-se de que s’hagin acabat durant l’altra meitat.

–          Es poden mantenir aficions que s’hagin iniciat durant les vacances. Han de ser aficions que no estiguin lligades al període de l’any en el que es trobi la persona.

–          Reprendre la tornada a la feina amb una actitud positiva, sense recrear-nos excessivament en la incomoditat dels primeres dies d’incorporació a la feina. Cal evitar centrar-se de manera excessiva en les molèsties, ja que l’únic que aconseguim és generar una preocupació desmesurada. Val més plantejar-nos que tornem amb energia renovada, sense contar quant de temps ens queda per a les següents vacances.

–          Evitar tenir la sensació de que les vacances són un estat absolutament oposat al període de treball (plaer vs. patiment).

–          Intentar organitzar els primers dies de feina, i planificar activitats gratificants pels primers dies laborals, trobant espais i temps per a les activitats d’oci.

–          I sobretot, saber que es tracta d’un malestar propi dels primers dies i evitar donar-li massa importància. Si normalitzem en la mesura del possible la tornada al treball, segur que serà molt més fàcil.

I abans del que ens pensem, les vacances tornaran a arribar!