TARDOR, CAIGUDA DE FULLES I DEL MEU ESTAT  D’ÀNIM

Per tercer dia consecutiu, torna a ploure. L’Elsa prepara la jaqueta impermeable i el casc de la moto abans de sortir de casa. Sempre desitjant tenir una moto, però com l’odia els dies de pluja. Llavors pagaria per haver estat una mica més sensata i haver-li comprat a aquell seu amic el cotxe quan li va oferir.

 

Però com que ja no ho va fer, val més la pena que no hi pensi, pugi a la moto i surti cap a la feina. Mentre condueix, repassa l’agenda d’avui: reunió amb els comerciants de Mèxic, entrevistes per seleccionar la nova responsable de departament, al migdia visita amb el ginecòleg (i si us plau, que no se li passi, que ja l’ha anul·lat tres vegades!), i després de dinar, torna corrents al despatx, per acabar d’enllestir paperassa, i preparar  la visita a Alemanya de la setmana vinent.

 

Però el que més li molesta, no és el “ziga-zaga” del seu dia a dia, sinó el fet de que en aquesta època, quan surt de l’oficina a les set tocades, ja és fosc fora, i que qualsevol encàrrec que ha de fer, o si s’inspira i vol anar al gimnàs, sempre ho ha de fer de nit. Ella vol veure el sol, i no la llum dels fanals!

 

Com enyora les tapetes i les claretes de l’estiu, com troba a faltar les jornades de platja, banyant-se i prenent el sol. El que donaria per a que tot l’any fes calor! Llavors, a l’estiu, sí que gaudeix de la seva moto i se sent orgullosa del seu petit tresor…

 

Però bé, estem a l’octubre i queden sis mesos per endavant, de foscor, de nit, i el que més l’angoixa, de l’apatia que l’embriaga durant aquesta època de clima tan fred. I és que es deprimeix ella sola: li costa llevar-se, està més enfadada i irritable (tot li crispa) i es passaria les tardes de diumenge estirada al sofà, tapada amb la manteta i mirant infinitat d’aquelles pel·lícules romanticones que a ella tant li agraden i que als seus amics els hi fan tant de riure…

 

I quin fred! Per més que es tapa (jerseis, jaquetes d’esport…), sempre té fred. Potser s’hauria de plantejar marxar a viure a algun país on sempre fos estiu? Sempre, i amb el mar ben a prop. Que pensaran els del despatx si els hi planteja de fer la sala de reunions en algun “xiringuito” d’algun país tropical?

 

Però com que aquest any li toca posar els peus a terra, de moment, més val que posi fil a l’agulla, i faci front a aquesta “DEPRESSIÓ ESTACIONAL”.

La DEPRESSIÓ ESTACIONAL DE LA TARDOR I L’HIVERN es caracteritza per una sèrie de trastorns psicosomàtics que es produeixen en les persones a mesura que arriba la tardor, i que es manté durant els primers mesos d’hivern, i que acostuma a desaparèixer amb l’arribada del bon temps.

Entre el 4 i el 5% de la població queda afectada per aquest síndrome, tot i que la prevalença augmenta fins a un 10-20% que pateix algun símptoma relacionat amb ell. Es presenta més entre les dones que entre els homes.

Els símptomes més freqüents són: tristesa, falta d’interès per les coses i poques ganes de fer coses, dificultat per dormir o necessitat de dormir massa, problemes per concentrar-se, irritabilitat, mal humor i poc desig de comunicació, falta de gana o gana incontrolada…

Les causes exactes no es coneixen, però es creu que la principal causa d’aquesta depressió de la tardor són els canvis hormonals que es donen a l’organisme com a conseqüència de la disminució de la llum solar característica d’aquesta època. Entre aquests canvis, els més importants són:

–          l’augment de la melatonina: l’augment que es produeix a l’organisme d’aquesta hormona, com a conseqüència de la disminució de la llum sembla ser el responsable de la falta d’interès, de les ganes d’estar sempre dormint i de l’augment de la gana (per la baixada de la temperatura corporal).

–          la disminució de la serotonina: l’augment de la melatonina acompanya a la disminució de la serotonina, que és una hormona molt important en la regulació dels estats d’ànim i dels cicles del son – vigília. Uns bons nivells de serotonina són necessaris per a que l’organisme es trobi equilibrat, i ens trobem de millor humor, més feliços i dormim millor.

–          la disminució de la dopamina: la dopamina és una altra hormona que disminueix amb la menor quantitat de llum solar. La disminució d’aquesta hormona sembla ser la causa més important de la pèrdua d’atenció, la falta de concentració i el desinterès cap a les coses.

El tractament de la depressió estacional pot presentar diverses vies: des de la farmacològica (sempre controlada per un especialista, per tal d’augmentar el nivell de serotonina), a la psicològica, i a la natural.

El més important de tot és ser conscient que, ni ets l’únic que la pateixes, i que, com tot, acabarà passant. Només cal una mica de paciència, una mica de motivació, i moltes ganes de superar-la: inventa coses a fer, no et quedis escarxofat al sofà, i descobreix totes les oportunitats que (tot i que siguin difícils de veure) et poden oferir la tardor i l’hivern.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.