CARTA D’UNA MARE A UNA FILLA
Estimada filla,
Aniran passant els anys, per a tu i per a mi. Anirem creixent i aprenent. Jo més aviat m’aniré encongint i desaprenent aquelles coses que a dia d’avui encara sé fer.
Només et vull demanar uns quants favors:
Quan passin en mi els anys, i en aparença ja no sigui la mateixa, quan els meus moviments siguin més barruers i em costi més fer les coses; tingues paciència amb mi. Recorda les hores que vaig passar ensenyant-te a fer les coses que avui no puc resoldre jo sola.
Quan em vegis perduda davant la nova tecnologia, que em costa d’aprendre (allò que anomeneu internet, mp3 i no sé quantes paraules més, formades només per lletres), dedica’m una mica del teu temps. Recorda que vaig ser jo qui et va ensenyar les coses més senzilles per afrontar la vida. Jo et vaig ajudar a fer els deures i a llegir les teves primeres paraules, donant-li significat a allò que no entenies.
Si et repeteixo les mateixes històries, tot i que ja sàpigues el final, escolta’m. Quan eres petita, em demanaves que et llegís el conte de la Caputxeta Vermella una vegada i una altra fins que quedaves adormida.
I si mentre parlem, m’oblido del que estem parlant, dóna’m una mica de temps per enrecordar-me i si no puc fer-ho, entén que potser no és tan important sobre el que estiguem parlant, sinó que per a mi, l’important és que m’escoltis i que estiguis al meu costat.
Quan em faltin les meves cames, dóna’m tu la mà per recolzar-me com jo ho vaig fer quan vas començar a fer les teves primeres passes. Dóna’m la teva estima, comprèn-me i recolza’m, com jo ho vaig fer des del moment en que vas néixer.
Sempre vaig voler el millor per a tu, i sé com em vas estimar i em vas admirar. Avui, sóc jo la que està orgullosa al veure com afrontes la vida, al veure qui ets i el que has aconseguit.
Quan passin en mi els anys, així com jo t’he acompanyat, acompanya’m tu cap a on em porta el camí, i continuem caminant juntes.
Amb amor, la teva mare.
Saüc PSICOLOGIA 