LA SON EN ELS PETITS DE LA CASA

Els que em coneixeu una mica, sabeu que la son és el “talón de Aquiles” del Jordi i meu des de que l’Eloi ha arribat a les nostres vides.

Tenim un fill simpàtic, obert, sociable, sempre riu, menja bé, es queda bé amb els avis, s’ha adaptat al canvi de casa i al canvi d’habitació, li encanta anar a natació, li fascina que el dutxin, no rondina amb el canvi de bolquer… però no dorm! Dormir sí dorm, però es desperta un munt de vegades a la nit (i això és el que portem fatal). Això ho estic escrivint un dimarts, a les 5:15 del matí. Ja estava vestida per sortir a còrrer… quan s’ha despertat. El Jordi es lleva al cap de 10 minuts per anar a la feina, així que no els podia deixar amb l’embolic de dormir-lo i el risc d’arribar tard a treballar. Així que, vestida per córrer, prepara biberó i passeja per a que s’adormi (sí, encara no se sap adormir sol, i ho ha de fer en braços. De què us penseu que tinc aquests bíceps?)

I és que era molt diferent parlar dels infants abans de ser mare que ara… i tot i saber la teoria, de parlar amb els pares a l’escola, d’assessorar i acompanyar en els dubtes a les famílies… he fet tot allò que havien fet abans els pares que arribaven a la consulta desesperats per no dormir.

I en l’intent de poder posar una mica en ordre tot, escric aquest article, per veure si podem millorar la situació de casa.

QUANT HAN DE DORMIR ELS NENS?

Doncs depèn de l’edat, està clar.

El nen que acaba de nèixer dorm entre 16 i 17 hores al llarg de tot el dia. Acostuma a ser bastant allò que es diu: “menjar i dormir”. Es desperten per menjar, i tornen a dormir després de la presa…

Cap als tres mesos, dormen un pelet menys, unes 15 hores (recordem que això és al llarg de tot el dia). Acostumen a fer dos migdiadetes al matí i dues a la tarda, i la son de la nit.

Quan arriben casi a l’any, dormen entre 13 i 14 hores al dia, repartides en dos dormides durant el dia i la nit.

Totes aquestes dades, tot i ser força generals, m’agradaria que les agafessin amb pinces, ja que cada nen és un món, i cada casa una galàxia.

Entre l’any i els tres anys, els nens haurien de dormir entre 10 i 13 hores al dia. Acostumen a anar perdent la becaina de mig matí, i ja només fan la de després de dinar, tot i que si algú encara necessita la del matí, no li priveu de fer-la: un nen que no dorm, és un nen cansat i un nen irritat.

En principi, quan el nen va deixant de fer dormides durant el dia, s’espera que dormi sense despertar-se tant a les nits (ja he dit, s’espera… jo encara ho espero!). Tot i que el petit encara necessita dos dormides durant el dia… algunes nits poden ser genials (i només despertar-se dues vegades… crec que estic normalitzant masses coses!) i hi ha nits en les que ens hem arribat a llevar al voltant de 10 vegades (dividit entre dos, però multiplicat a que el Jordi es lleva a les 5:25 i jo a les 5:00 si vull entrenar i a que hi ha dies que treballem moltes hores… el resultat és una mala nit, dolentíssima! Afegint les passejades a buscar biberó, a deixar-lo al bressol i que no ho vulgui, a fer sentadilles, a posar-lo al teu llit – ja sé que els psicòlegs diem que no ho feu… doncs ho he fet, per sobreviure).

Cap als 4-5 anys acostumen a dormir entre 11 i 12 hores; entre els 6-8 anys, poden fer-ho entre 10 i 11 hores, i a partir d’allí, i fins a l’adolescència, acostumen a dormir unes 10 hores.

A partir dels 14, aproximadament, van agafant el ritme més adult, i poden tenir prou amb 8 hores de son, tot i que hi ha que encara necessiten entre 8 i 10 hores.

El que sí és important és que les hores que dormin, siguin de qualitat (i això ho dic després de llevar-me 4 vegades aquesta nit!). Però per a que siguin de qualitat, també hem de tenir en compte que som dels llocs on més tard anem a dormir. Hi ha molts nens que arriben tard a casa, i evidentment, si arribes tard a casa de les extraescolars, sopes tard, i també et vas a dormir tard… tot i que a l’endemà t’has de llevar a la mateixa hora.

Les hores de son influexen en l’adquisició dels aprenentatges i en l’estat emocional. Els nens que tenen un pitjor descans, tenen menor rendiment acadèmic, els hi costa més estar atents i concentrats, i en conseqüència, els costa més seguir el ritme d’aprenentatges. També acostumen a estar més irritables, més sensibles, més cansats… (ja us puc assegurar que als adults també ens passa. Últimament sóc com la Dori de “Buscando a Nemo”).

I QUÈ FEM PER MILLORAR LA SON DELS NENS?

Si hagués de resumir en una paraula el que necessitem, aquesta seria RUTINES. I val a dir, que tot i que necessàries, no són sempre suficients. A vegades s’han d’aliniar les estrelles per a que els més petits descansin… però amb el temps, les rutines tindran els seus resultats (i això val per la son, pels deures, per les tasques de casa i per la majoria de coses a la vida, inclús en els adults).

RUTINES i LÍMITS haurien de ser dos paraules primordials quan parlem d’infància. Tots dos noms costen de posar i d’instaurar, perquè no tenen efecte a curt termini, però a la llarga, compensen!

Els nens han de tenir una hora establerta per anar a dormir (que variarà en funció de la seva edat). Si van acostumant al seu cos a que a aquella hora és l’hora d’anar a dormir, amb una mica de sort, seran ells mateixos els que demanaran d’anar a dormir.

Procurarem que les últimes hores del dia siguin tranquil.les. Això no vol dir no fer res, però sí evitar que siguin estones amb masses estímuls (amb això també em refereixo a no cansar-los en excès… a vegades podem pensar “si es cansa, dormirà millor”; sento dir-vos que no és cert!). Podem fer el bany, el sopar, higiene, explicar un conte i a dormir. Quan ja són una mica més grans, el conte es pot substituir per una estona de conversa de com ha anat el dia, o que ells mateixos llegeixin un conte…

Què no hem de fer? Dos coses bàsiques:

– Si arribem estressats de la feina, o preocupats, o enfadats… els problemes es queden a fora de casa. Els nostres fills no tenen res a veure amb els nostres maldecaps, i duen estona esperant a que arribem a casa i estiguem amb ells. L’estona d’abans d’anar a dormir ha de ser tranquil.la, així que nosaltres hem d’estar tranquils.

– Fora pantalles abans d’anar a dormir. Llibres en paper, massatges, o el que sigui… però fora videojocs, mòbils o tauletes, que exciten de manera exponencial a l’infant i li fa més difícil que es relaxi.

I a part d’això, com a psicòloga us haig de dir:

– Intenteu que s’adormi sol al seu llit (eviteu dormir-lo en braços, o al cotxet o amb ajudes…, perquè sinó necessitarà sempre que ho feu així). Acompanyeu-lo, això sí, que sàpiga que la mama o el papa estan allí, que pot dormir tranquil…

– Els més petits viuen l’hora de dormir com una separació. Imagineu-vos a un nen que no ha vist des de fa estones al seu pare/mare perquè estava treballant. El més lògic serà que allargui l’hora d’anar a dormir perquè vulgui estar amb vosaltres. Sigueu comprensius, però a la vegada expliqueu-li que demà estareu allí quan es despertin.

– Si es desperta, aneu a veure què li passa. Assegureu-vos que tot està bé. Consoleu-lo si plora, i poseu-lo al llit, acompanyeu-lo, acaricieu-lo…

El dormir és un aprenentatge més dels milers que fan els nens, i com a aprenentatge, és necessari que sigui repetitiu, per a que quedi, però també és importantíssim que es faci des de l’afecte, perquè sigui un aprenentatge significatiu. Així que… per dormir, molta rutina, molt amor… i molta sort!