Tots els que em coneixeu una mica sabeu que un dels meus àpats preferits és la pizza. Així que no se m’ha acudit res millor que reinventar, simulant una pizza, quelcom que tothom, en algun moment de la seva vida n’ha parlat.
Ja vaig escriure un article fa un temps sobre alguna cosa semblant i després vaig veure que des de EL CLUB DE MALASMADRES també hi dedicaven algun dels seus post, entre la conciliació i altres temes…
La tècnica de la pizza es tracta de plasmar una circunferència en un full i fer tants trossos com àmbits de la teva tingui la teva. És a dir: dividir la rodona (la pizza) en les parts de la teva vida a la que dediques temps durant el teu dia a dia (oci i obligacions).
La pizza de cadascú serà diferent, està clar, perquè cadascú dedica el temps que vol o pot a allò que desitja. Un cop ho plasmem, i veiem el percentatge de temps que hi dediquem (amb l’energia corresponent necessària) podrem valorar si estem conformes, si ens agrada, o si per contra, ens pot servir de crítica i reflexió per fer canvis a la nostra vida.
La meva pizza seria la següent:
Quines conclusions trec de la meva avaluació?
– que no segueixo la regla de 8 – 8 – 8 (vuit hores dormir, vuit hores treballar, vuit hores per altres coses).
– que dormo massa poc… tot i que… (i no ho diré massa alt) l’Eloi aquesta última setmana s’està comportant i hem passat a 2-3 despertars, tot i que a les 6.30 ja estem a tope!
– que abans dedicava més estona a fer esport i ara és una hora justa, justa, i que a més m’agradaria que fos a una altra hora, ja que ara mateix és a les 5.00 del matí.
– que passo poca estona amb el Jordi a soles. Tenim horaris incompatibles de feina, així que ens veiem a partir de les 20.20 del vespre, i a aquelles hores les energies i el temps ja van minvant: conte del petit, preparar el nostre sopar, sopar, recollir cuina i seure una estona al sofà, i amb una mica de sort, poder xerrar una mica, sinó caiem adormits…
– que el dia té 24 hores i que és difícil dedicar tota la estona que vols a allò que vols, però que sempre és important reflexionar i intentar-ho. O convinar-ho… Per exemple, el Jordi i jo tenim la sort de que ens agrada fer esport a tots dos, doncs almenys el cap de setmana, intentem fer-ho plegats com abans de ser pares… i així tenim el nostre moment parejil, mentre sortim a córrer o anem a nedar…
– i que em falta temps per mi… (a part de per fer esport, que m’encanta!), per cuidar-me i mimar-me, anar a la pelu, seure a llegir un llibre, desconnectar…
PROPERS DEURES: si no esteu satisfets amb la vostra pizza, canvieu els ingredients o la quantitat d’aquests!!! ♥️♥️♥️🔝🔝🔝
Saüc PSICOLOGIA 