Titulo l’article post-Covid19, però me n’adono que és totalment erroni, ja que el maleït bitxo continua encara molt present entre tots nosaltres.
Doncs això, avui ha estat el primer dia d’escola després de 6 mesos sense trepitjar l’escola, tant per l’Eloi com per mi.
Aquest serà un curs estrany, però estic segura que anirà bé. A no ser que ens tornin a confinar perquè la cosa es desborda… 😅
L’Eloi s’ha llevat content. De fet, l’he hagut de despertar. Hem esmorzat i hem estat jugant una estona perquè avui anava a l’escola a les 10.15. Aquests tres primers dies només faran 1 hora perquè fan l’adaptació, als companys, a les educadores i a l’espai, i a separar-se dels pares, que això és el que pensava que avui potser duria pitjor, després de 6 mesos papi-mami non stop.
Hem sortit al carrer a fer les fotos de rigor i hem anat caminant fins a l’escola, que està a prop de casa. I com un nen gran, i de la mà (per estrany que sembli) s’ha esperat al meu costat, a les línies, mantenint la distància de seguretat amb la família de davant.
Neteja de sabates, neteja de mans, presa de temperatura, petó i a jugar. I feliç! Feliç d’estar amb nens, feliç de poder tornar a ser nen. Li dic que me’n vaig i que en una estona torno, i em diu adéu amb la maneta i diu… adió mama!
Serà un curs estrany, no ens enganyarem, però a poc a poc em de tornar, no a la nova normalitat, sinó a la realitat. Hem de ser conscients que hi ha un virus, sí, i que és greu, però no podem permetre ni que ens faci por ni que ens aturi.
Sabem que amb responsabilitat per part de tots nosaltres el podem aturar, d’això es tracta. Així que la responsabilitat ha de ser un altre dels valors que hem de transmetre als nostres fills, nebots, nens de veïns… perquè hauran de conviure amb això, i perquè ser responsables del que fan, els farà créixer no com a nens, sinó com a persones.
FELIÇ CURS 2020-21!!! I MOLTS ÀNIMS, PERQUÈ… TOT ANIRÀ BÉ!
Saüc PSICOLOGIA 